Hace poco, en uno de los blogs de los que soy lector habitual, vi unas fotos de humo que me llamaron la atención... Estaban hechas con un 50mm, a 1/160 y f8 aproximadamente, con el flash en manual a 1/16, 50mm y a la derecha de la fuente de humo. Después de positivar la imagen, el resultado es el que veis. En mi caso el flash lo situé a la derecha pero por debajo de la barrita de incienso para darle mayor volumen al humo. Ésta es la primera de la serie.
Mostrando entradas con la etiqueta curiositats. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta curiositats. Mostrar todas las entradas
21.1.09
14.5.08
Barcelona poesia
Per aquells que no ho sapigueu, aquesta setmana es celebra la setmana Barcelona Poesia. No és que sigui un gran amant de la poesia, però la veritat és que m'agrada, especialment "Mare, si fos mariner" de Miquel Martí i Pol. És una poesia que vaig tenir la oportunitat de recitar per Catalunya Radio un dia que se'm va ocórrer anar a participar en un concurs radiofònic del que ara no recordo el nom.
Mare, si fos mariner
Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca;
El vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca,
el cor, d'un blau com d'encís
i els ulls, d'un verd d'esperança.
Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca.
Us faria adéu al port,
un adéu ple d'enyorança,
entre l'escàlem i el pit
me'n duria el goig de l'aire,
la verdor fina dels pins,
la llum de les vinyes clares...
Mare, si fos mariner,
tot sol amb la meva barca
iria a cercar l'amor
per ports i cales llunyanes,
gallardet a dalt del pal
perquè encaminés la passa,
i olor de fonoll marí
entre el meu pit i l'escàlem.
L'amor seria molt lluny,
si en caldrien de jornades!;
De nits guaitaria el cel,
de dies, la mar tan blava;
Veuria passar vaixells
vinguts de terres estranyes.
-Doncs on aneu, mariner,
tot sol amb la vostra barca?
-Cerco l'amor, que bé prou
sé com m'espera i demana.
Cerco l'amor, ai companys!,
períxò m'empeny l'esperança.
mare, si fos mariner,
iria amb la meva barca
cercant amb delit l'amor
per mars de somni i rondalla.
L'amor seria al seu port
esperant-me, tota blanca.
La vela, de lluny alluny,
cridaria l'arribada
i el vent desfaria en llum
les trenes d'or de la tarda.
-Amor -li diria jo-,
guaita la mar, ampla i clara:
ella m'ha dut al teu port,
ella ens farà companya;
el camí de retornar
serà un petó que s'allarga,
jo llegiré en els teus ulls
tot el que espero i em manca
i el viu del cor serà fresc
com una rosa que es bada.
Tornarem al mateix port
d'on vaig sortir per trobar-te;
Hi tornarem llavimuts
un dia en caient la tarda;
Tu tindràs el cabell pur,
jo, la pell un xic colrada,
i el nostre retorn, el gust
d'una música llunyana.
Mare, si fos mariner,
tot sol amb la meva barca,
iria a cercar l'amor
per mars de somni i rondalla.
Mare, si fos mariner
Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca;
El vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca,
el cor, d'un blau com d'encís
i els ulls, d'un verd d'esperança.
Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca.
Us faria adéu al port,
un adéu ple d'enyorança,
entre l'escàlem i el pit
me'n duria el goig de l'aire,
la verdor fina dels pins,
la llum de les vinyes clares...
Mare, si fos mariner,
tot sol amb la meva barca
iria a cercar l'amor
per ports i cales llunyanes,
gallardet a dalt del pal
perquè encaminés la passa,
i olor de fonoll marí
entre el meu pit i l'escàlem.
L'amor seria molt lluny,
si en caldrien de jornades!;
De nits guaitaria el cel,
de dies, la mar tan blava;
Veuria passar vaixells
vinguts de terres estranyes.
-Doncs on aneu, mariner,
tot sol amb la vostra barca?
-Cerco l'amor, que bé prou
sé com m'espera i demana.
Cerco l'amor, ai companys!,
períxò m'empeny l'esperança.
mare, si fos mariner,
iria amb la meva barca
cercant amb delit l'amor
per mars de somni i rondalla.
L'amor seria al seu port
esperant-me, tota blanca.
La vela, de lluny alluny,
cridaria l'arribada
i el vent desfaria en llum
les trenes d'or de la tarda.
-Amor -li diria jo-,
guaita la mar, ampla i clara:
ella m'ha dut al teu port,
ella ens farà companya;
el camí de retornar
serà un petó que s'allarga,
jo llegiré en els teus ulls
tot el que espero i em manca
i el viu del cor serà fresc
com una rosa que es bada.
Tornarem al mateix port
d'on vaig sortir per trobar-te;
Hi tornarem llavimuts
un dia en caient la tarda;
Tu tindràs el cabell pur,
jo, la pell un xic colrada,
i el nostre retorn, el gust
d'una música llunyana.
Mare, si fos mariner,
tot sol amb la meva barca,
iria a cercar l'amor
per mars de somni i rondalla.
16.4.08
The Art of the Title Sequence
Siempre he sido un gran amante del cine... y de lo títulos de crédito! Sobretodo los del principio. De hecho soy de los que no mueven el culo del asiento hasta que no se encienden las luces de la sala, para desespero de mis acompañantes! No se exactamente porqué ni de donde me viene la afición, pero si los títulos de crédito iniciales son buenos suelo decir "Aquesta serà bona!" y suelo recordar la película... aunque, lamentablemente, no siempre funciona!
Pues bien, hoy me he enterado que no soy el único al que le gustan los títulos de crédito, sino todo lo contrario. Hay una web entera dedicada a ellos: www.artofthetitle.com.
En ella podéis ver títulos de crédito de pelis antiguas, modernas, buenas, malas y peores, pero la verdad es que la selección de los títulos de crédito es bastante acertada.
Llamadme clásico, pero os recomiendo los de Taxi Driver!
Hasta pronto,
The End
Pues bien, hoy me he enterado que no soy el único al que le gustan los títulos de crédito, sino todo lo contrario. Hay una web entera dedicada a ellos: www.artofthetitle.com.
En ella podéis ver títulos de crédito de pelis antiguas, modernas, buenas, malas y peores, pero la verdad es que la selección de los títulos de crédito es bastante acertada.
Llamadme clásico, pero os recomiendo los de Taxi Driver!
Hasta pronto,
The End
27.3.08
RadioBlog
Hi ha un espai radiofònic diari al qual estic bastant enganxat, perquè no dir-ho. Es tracta del RadioBlog del Matí de Catalunya Radio, on en Víctor Correal ens parla de notícies, anècdotes, webs interessants, etc. que ha anat trobant. És un moment en el què normalment el Víctor em fa pensar, i per això m'agrada. Avui m'ha explicat una proba psicotècnica (per anomenar-la d'alguna manera) que una empresa americana va passar a 200 aspirants. El test en qüestió era una pregunta, només una:
"En un dia plujós i fred vas en cotxe i trobes, en una parada d'autobús tres persones. Una és un amic teu, el qual et va salvar la vida i amb el què estàs molt en deute, l'altre és una àvia malalta i què necessita un metge amb urgència, i la tercera és un gran amor de la teva vida. Tots tres necessiten algú que els acompanyi, ja que l'autobús sembla no arribar"
La pregunta és, com us podeu imaginar, a qui portaríeu en cotxe?
El lloc al què aspiraven els 200 candidats el va ocupar l'única persona que va respondre el següent:
"Jo donaria les claus del meu cotxe al meu amic, li demanaria que portés l'àvia malalta a l'hospital i jo em quedaria esperant l'autobús amb l'amor de la meva vida!"
La veritat és que em fa molta ràbia no haver pensat el mateix, tot i que ara que ho se també crec que és el millor que es podria fer en una situació com aquesta!
Que tingueu un bon dia,
Arnau
"En un dia plujós i fred vas en cotxe i trobes, en una parada d'autobús tres persones. Una és un amic teu, el qual et va salvar la vida i amb el què estàs molt en deute, l'altre és una àvia malalta i què necessita un metge amb urgència, i la tercera és un gran amor de la teva vida. Tots tres necessiten algú que els acompanyi, ja que l'autobús sembla no arribar"
La pregunta és, com us podeu imaginar, a qui portaríeu en cotxe?
El lloc al què aspiraven els 200 candidats el va ocupar l'única persona que va respondre el següent:
"Jo donaria les claus del meu cotxe al meu amic, li demanaria que portés l'àvia malalta a l'hospital i jo em quedaria esperant l'autobús amb l'amor de la meva vida!"
La veritat és que em fa molta ràbia no haver pensat el mateix, tot i que ara que ho se també crec que és el millor que es podria fer en una situació com aquesta!
Que tingueu un bon dia,
Arnau
12.3.08
Con la venia, señoría
Esta noticia me ha parecido curiosa...
Roma, diciembre 2007
Los personajes de dibujos animados Pato Donald y Mickey Mouse fueron citados a declarar como testigos en un juicio que se le sigue a un chino acusado de falsificar productos de Disney. El tribunal de Nápoles aclaró después que se trató de un error administrativo.
Roma, diciembre 2007
Los personajes de dibujos animados Pato Donald y Mickey Mouse fueron citados a declarar como testigos en un juicio que se le sigue a un chino acusado de falsificar productos de Disney. El tribunal de Nápoles aclaró después que se trató de un error administrativo.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)