24.8.07

Michael Moschen Conceptual Piece o amor incondicional

Desde que vi por primera vez la película El Laberinto (Inside the Labyrinth) en la que David Bowie va haciendo malabares con una pequeña bola de cristal, que no he perdido la fascinación por lo que ahora sé que se llama Contact Juggling. También es magia, como de la que soy amante y amigo...

Se necesitan horas y horas para poder hacer una simple mariposa (el pase más básico), y ahí es donde reside su belleza. No es para caprichosos, sino para entusiastas, para verdaderos amantes, para aquellos que saben lo que pueden hacer, comunicar y llegar a expresar... para aquellos que necesitan expresar su arte de otra manera. El mejor exponente es Michael Moschen, uno de los mejores malabaristas del mundo. No se llega a ese nivel sin dedicar la vida entera a esas pequeñas maravillas de cristal, sin querer extraer su esencia. No hay más que ver su mirada cuando maneja las bolas para lo que siente por ellas: amor incondicional. Quede su rutina como ejemplo para cualquier artista que desee extraer lo mejor de sí mismo, ya sea mediante bolas de cristal, cartas, música, teatro, etc...

Buen fin de semana...

16.8.07

Elvis Presley... 30 años después

Treinta años después de su muerte todavía hay gente que cree que está vivo... así son las estrellas, y sobretodo las que se acaban convirtiendo en leyenda antes incluso de pasar a mejor vida. Para muchos, el 16 de Agosto de 1977 murió un cantante, para otros, la razón de ser de su vida... lo que está claro es que para todos pasó algo aquel día...

14.8.07

Benvingut al món real....

Doncs ja torno a ser aquí... a la feina... Depressió màxima, poca feina (encara menys que abans de marxar), sol afora i només pensaments de tornar a marxar cap a Sant Jordi (Ametlla de Mar) a refrescar les idees, pescar, fer fotos i tot el què encara es puguin considerar vacances.

La veritat és que han estat només dues setmanes de vacances, només dues però guais....

Primer Roma... molt guapo!!! Feia un any que no sortíem del país amb la Carla i va estar de conya. Caminar, visitar, caminar més, dinar, caminar més, hotel, dutxa, relax, més relax ;), tornar a caminar i sopar... aquest podria ser el resum del dies un per un. Sempre afegint riures, xerrades, complicitat, calor, calor, calor, etc... Com sempre que surto fora, vaig intentar fer fotos que no estiguin a les guies o les postals o simplement, que no es puguin veure en qualsevol àlbum d'algú que hagi anat a Roma... aquest cop em sembla que amb algun ho he aconseguit, perquè no sempre és fàcil... mireu aquesta: és l'escala que et porta a la sortida del museu del Vaticà. Segurament la té molta gent, però no la meva sembla diferent, no?



Si voleu veure tota la serie de fotografies de Roma (o les que siguin dignes d'ensenyar...) podeu entrar a

http://arnaudalmases.cat/roma/


Doncs de Roma res més.... només la foto finish del viatge...


Al tornar de Roma i després d'una setmana de relax a Barcelona... Sant Jordi!!! Com sempre, espectacular, com sempre, tranquil, com sempre, meravellós, com sempre..... no sabem la sort que tenim!!! Us recomano que, si no hi heu estat, hi aneu a passar uns dies d'estiu... i sino sabeu on anar sempre ho podem arreglar, ;)

Espero que els pròxims posts siguin més interessants o, si més no, que aportin alguna cosa, que diguin algo... però és que em falta inspiració i em sobren ganes de marxar.....

23.7.07

Dofí Nord, Illes Medes


Aquest dissabte vam fer l'última immersió del més de Juliol (la setmana que ve anem a Roma!!!) El grup va ser de gent de Sant Jordi: Carlos, Carlos, Nacho, Lluís, Trini i jo, i el lloc les Illes Medes, concretament a la cova del Dofí Nord.

La veritat és que va ser impressionant!!! Només vam poder fer un passadís d'uns 50 metres de llarg al final del qual hi ha la petita estàtua del dofí que dona nom a la cova. Un cop a la gruta final, vam entrar una mica més al següent túnel (a l'esquerra del dofí), tot i que enseguida vam haver de tornar desfent el camí per no quedar-nos sense aire. Les entrades de llum van ser del més espectacular que he vist sota l'aigua...

Vam anar al centre d'immersió El Rei del Mar, a L'Estartit i com a guia ens va acompanyar l'Omar, un amic del Carlos que és instructor del centre. Les fotografies son de la web del centre... jo encara no tinc càmera subaquàtica, tot i que espero no trigar gaire... jejejeje....

Fins aviat...




10.7.07

Pit Hartling

Soy de la poca gente que todavía cree en la magia... sí, lo reconozco, puede parece estúpido, pero me gusta. Me gusta creer en hadas y príncipes encantados, brujas y druidas, duendes y pócimas mágicas... Quizás sea por eso que soy mago, para seguir teniendo esa sensación de asombro cuando alguien hace aparecer una rosa de un trozo de papel en llamas o, simplemente, adivina una carta que yo he pensado sin ni siquiera tocar la baraja. Será por esas cosas por las que me paso horas y horas con las manos llenas de objetos que pudieran parecer de lo más inútiles a la mayoría de la gente. Donde alguien ve un simple trozo de cuerda o una simple baraja, yo me permito ver miles de historias, ilusiones, cuentos de hadas, partidas de póquer ganadas en una mano perfecta por un tahúr manco, etc. Tal vez por eso entenderéis el porqué del vídeo de hoy... Es uno de mis mago favoritos y con el que tuve la suerte de compartir dos días de congreso y charlas varias en New York... ay!!! New York, New York... que recuerdos.... y sobre todo que dos días de magia!!! Gracias Flicking Fingers... y hasta pronto!!!