Siempre he sido un gran amante del cine... y de lo títulos de crédito! Sobretodo los del principio. De hecho soy de los que no mueven el culo del asiento hasta que no se encienden las luces de la sala, para desespero de mis acompañantes! No se exactamente porqué ni de donde me viene la afición, pero si los títulos de crédito iniciales son buenos suelo decir "Aquesta serà bona!" y suelo recordar la película... aunque, lamentablemente, no siempre funciona!
Pues bien, hoy me he enterado que no soy el único al que le gustan los títulos de crédito, sino todo lo contrario. Hay una web entera dedicada a ellos: www.artofthetitle.com.
En ella podéis ver títulos de crédito de pelis antiguas, modernas, buenas, malas y peores, pero la verdad es que la selección de los títulos de crédito es bastante acertada.
Llamadme clásico, pero os recomiendo los de Taxi Driver!
Hasta pronto,
The End
11.4.08
The Last Lecture
Encara recordo la impressió que em va fer veure la conferència d'Steve Jobs Stay hungry, stay foolish. Doncs avui us torno a deixar una conferència impactant... ja se que és molt llarga, sí, però us recomano que la mireu perquè val molt la pena.
Bon cap de setmana...
Bon cap de setmana...
27.3.08
RadioBlog
Hi ha un espai radiofònic diari al qual estic bastant enganxat, perquè no dir-ho. Es tracta del RadioBlog del Matí de Catalunya Radio, on en Víctor Correal ens parla de notícies, anècdotes, webs interessants, etc. que ha anat trobant. És un moment en el què normalment el Víctor em fa pensar, i per això m'agrada. Avui m'ha explicat una proba psicotècnica (per anomenar-la d'alguna manera) que una empresa americana va passar a 200 aspirants. El test en qüestió era una pregunta, només una:
"En un dia plujós i fred vas en cotxe i trobes, en una parada d'autobús tres persones. Una és un amic teu, el qual et va salvar la vida i amb el què estàs molt en deute, l'altre és una àvia malalta i què necessita un metge amb urgència, i la tercera és un gran amor de la teva vida. Tots tres necessiten algú que els acompanyi, ja que l'autobús sembla no arribar"
La pregunta és, com us podeu imaginar, a qui portaríeu en cotxe?
El lloc al què aspiraven els 200 candidats el va ocupar l'única persona que va respondre el següent:
"Jo donaria les claus del meu cotxe al meu amic, li demanaria que portés l'àvia malalta a l'hospital i jo em quedaria esperant l'autobús amb l'amor de la meva vida!"
La veritat és que em fa molta ràbia no haver pensat el mateix, tot i que ara que ho se també crec que és el millor que es podria fer en una situació com aquesta!
Que tingueu un bon dia,
Arnau
"En un dia plujós i fred vas en cotxe i trobes, en una parada d'autobús tres persones. Una és un amic teu, el qual et va salvar la vida i amb el què estàs molt en deute, l'altre és una àvia malalta i què necessita un metge amb urgència, i la tercera és un gran amor de la teva vida. Tots tres necessiten algú que els acompanyi, ja que l'autobús sembla no arribar"
La pregunta és, com us podeu imaginar, a qui portaríeu en cotxe?
El lloc al què aspiraven els 200 candidats el va ocupar l'única persona que va respondre el següent:
"Jo donaria les claus del meu cotxe al meu amic, li demanaria que portés l'àvia malalta a l'hospital i jo em quedaria esperant l'autobús amb l'amor de la meva vida!"
La veritat és que em fa molta ràbia no haver pensat el mateix, tot i que ara que ho se també crec que és el millor que es podria fer en una situació com aquesta!
Que tingueu un bon dia,
Arnau
25.3.08
17.3.08
the35mmstudio
Hoy me gustaría presentaros a un buen amigo digital. Digo digital porqué es de estas amistades que, sin la nueva tecnología digital, mucho me temo que nunca hubiera llegado a conocer. De hecho dudo que ni siquiera sepa su nombre real, aunque que más da!
Se trata de Alain (o eso dice) y su gran arte es la fotografía tradicional. Es de los nostálgicos que todavía recorre el mundo con una cámara analógica en el bolsillo y rollos de película en blanco y negro.
Su visión del mundo es realmente interesante... espero que sus fotos os gusten tanto como a mi!
www.the35mmstudio.blogspot.com
Hasta pronto
Se trata de Alain (o eso dice) y su gran arte es la fotografía tradicional. Es de los nostálgicos que todavía recorre el mundo con una cámara analógica en el bolsillo y rollos de película en blanco y negro.
Su visión del mundo es realmente interesante... espero que sus fotos os gusten tanto como a mi!
www.the35mmstudio.blogspot.com
Hasta pronto
Suscribirse a:
Entradas (Atom)