24.8.07

Michael Moschen Conceptual Piece o amor incondicional

Desde que vi por primera vez la película El Laberinto (Inside the Labyrinth) en la que David Bowie va haciendo malabares con una pequeña bola de cristal, que no he perdido la fascinación por lo que ahora sé que se llama Contact Juggling. También es magia, como de la que soy amante y amigo...

Se necesitan horas y horas para poder hacer una simple mariposa (el pase más básico), y ahí es donde reside su belleza. No es para caprichosos, sino para entusiastas, para verdaderos amantes, para aquellos que saben lo que pueden hacer, comunicar y llegar a expresar... para aquellos que necesitan expresar su arte de otra manera. El mejor exponente es Michael Moschen, uno de los mejores malabaristas del mundo. No se llega a ese nivel sin dedicar la vida entera a esas pequeñas maravillas de cristal, sin querer extraer su esencia. No hay más que ver su mirada cuando maneja las bolas para lo que siente por ellas: amor incondicional. Quede su rutina como ejemplo para cualquier artista que desee extraer lo mejor de sí mismo, ya sea mediante bolas de cristal, cartas, música, teatro, etc...

Buen fin de semana...

16.8.07

Elvis Presley... 30 años después

Treinta años después de su muerte todavía hay gente que cree que está vivo... así son las estrellas, y sobretodo las que se acaban convirtiendo en leyenda antes incluso de pasar a mejor vida. Para muchos, el 16 de Agosto de 1977 murió un cantante, para otros, la razón de ser de su vida... lo que está claro es que para todos pasó algo aquel día...

14.8.07

Benvingut al món real....

Doncs ja torno a ser aquí... a la feina... Depressió màxima, poca feina (encara menys que abans de marxar), sol afora i només pensaments de tornar a marxar cap a Sant Jordi (Ametlla de Mar) a refrescar les idees, pescar, fer fotos i tot el què encara es puguin considerar vacances.

La veritat és que han estat només dues setmanes de vacances, només dues però guais....

Primer Roma... molt guapo!!! Feia un any que no sortíem del país amb la Carla i va estar de conya. Caminar, visitar, caminar més, dinar, caminar més, hotel, dutxa, relax, més relax ;), tornar a caminar i sopar... aquest podria ser el resum del dies un per un. Sempre afegint riures, xerrades, complicitat, calor, calor, calor, etc... Com sempre que surto fora, vaig intentar fer fotos que no estiguin a les guies o les postals o simplement, que no es puguin veure en qualsevol àlbum d'algú que hagi anat a Roma... aquest cop em sembla que amb algun ho he aconseguit, perquè no sempre és fàcil... mireu aquesta: és l'escala que et porta a la sortida del museu del Vaticà. Segurament la té molta gent, però no la meva sembla diferent, no?



Si voleu veure tota la serie de fotografies de Roma (o les que siguin dignes d'ensenyar...) podeu entrar a

http://arnaudalmases.cat/roma/


Doncs de Roma res més.... només la foto finish del viatge...


Al tornar de Roma i després d'una setmana de relax a Barcelona... Sant Jordi!!! Com sempre, espectacular, com sempre, tranquil, com sempre, meravellós, com sempre..... no sabem la sort que tenim!!! Us recomano que, si no hi heu estat, hi aneu a passar uns dies d'estiu... i sino sabeu on anar sempre ho podem arreglar, ;)

Espero que els pròxims posts siguin més interessants o, si més no, que aportin alguna cosa, que diguin algo... però és que em falta inspiració i em sobren ganes de marxar.....