27.6.07

Hablando de sueños...

Hoy ha sido un día raro. No se porqué, pero ha sido de esos días en que apenas poner los pies en el suelo ya te sientes extraño, diferente del resto de días. Acostumbrado a no dormir seguido, aquello que iba siendo tan habitual hace unos años se hace raro de repente, sin saber porqué, lo normal ha pasado a ser no dormir del tirón como solías hacer. Sin más te has hecho mayor, y te interesas por cosas que antes no sabías ni que existían, y ni siquiera te importaba que existieran. Como los amigos, por ejemplo. Nunca he sido de ese tipo de personas que tienen una pandilla de amigos, y supongo que por eso no le daba importancia. Quizás sea por la influencia de Verano Azul o series absurdas de este estilo, pero con el tiempo me he dado cuenta lo que hubiera molado tener una. Silbar para que vengan en tu ayuda o simplemente para tomar unas copas cuando la tía que te mola empieza a salir con el más capullo de la clase y a ti ni te mira, o para charlar sobre la vida, o para de olvidarse de ella por un momento cuando las historias van saliendo y la imaginación se dispara sin límites. "Vayámonos de viaje!!! A la aventura... a conocer tías y hacer surf en playas desiertas!!!" Pero el último sorbo de cerveza también te devuelve a la realidad y te das cuenta de que no tienes ni idea de hacer surf y que para ir a playas desiertas necesitas pasta y que para tener pasta tienes que irte a casa porque mañana hay que trabajar para sobrevivir y, de momento, seguir soñando.

Y hablando de sueños... os dejo una foto que hice el verano pasado. De esas que invitan a soñar...

19.6.07

I torna a ser Sant Joan...

I qui millor que el mestre Sisa per donar-nos consell en aquestes dates...
Bon Sant Joan a tots!!!


"La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.

Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!

Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans i faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.

Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes i porta perfums
dels altres planetes.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut.
I què més?
-Sóc immortal.
Si mireu les flames..."

2.6.07

Tras la sombra de un submarino




Robert Kurson,

"UNO DE LOS MISTERIOS MAS INSONDABLES DE LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL. Relato verídico de la impactante aventura de dos buzos, John Chatterton y Richie Kohler, para quienes bucear en las profundidades en busca de barcos naufragados es mucho más que un deporte. Sin embargo, en el otoño de 1991, ni siquiera estos dos valientes buzos estaban preparados para lo que encontrarían a 70 metros de profundidad, a casi 100 kilómetros de la costa de Nueva Jersey: Un submarino alemán de la Segunda Guerra Mundial, con un macabro paisaje de metales retorcidos, cables enmarañados y huesos humanos, todo enterrado entre sedimentos acumulados durante décadas. Ningún historiador, ningún experto ni ningún gobierno tenían alguna pista sobre el submarino. De hecho, todos los documentos oficiales aseguraban que no era posible que hubiera un submarino alemán hundido con su tripulación en ese sitio"