Barcelona

Barcelona, originalmente cargada por adalmases.

Barcelona poesia

Per aquells que no ho sapigueu, aquesta setmana es celebra la setmana Barcelona Poesia. No és que sigui un gran amant de la poesia, però la veritat és que m'agrada, especialment "Mare, si fos mariner" de Miquel Martí i Pol. És una poesia que vaig tenir la oportunitat de recitar per Catalunya Radio un dia que se'm va ocórrer anar a participar en un concurs radiofònic del que ara no recordo el nom.

Mare, si fos mariner

Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca;
El vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca,
el cor, d'un blau com d'encís
i els ulls, d'un verd d'esperança.
Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca.
Us faria adéu al port,
un adéu ple d'enyorança,
entre l'escàlem i el pit
me'n duria el goig de l'aire,
la verdor fina dels pins,
la llum de les vinyes clares...
Mare, si fos mariner,
tot sol amb la meva barca
iria a cercar l'amor
per ports i cales llunyanes,
gallardet a dalt del pal
perquè encaminés la passa,
i olor de fonoll marí
entre el meu pit i l'escàlem.
L'amor seria molt lluny,
si en caldrien de jornades!;
De nits guaitaria el cel,
de dies, la mar tan blava;
Veuria passar vaixells
vinguts de terres estranyes.
-Doncs on aneu, mariner,
tot sol amb la vostra barca?
-Cerco l'amor, que bé prou
sé com m'espera i demana.
Cerco l'amor, ai companys!,
períxò m'empeny l'esperança.
mare, si fos mariner,
iria amb la meva barca
cercant amb delit l'amor
per mars de somni i rondalla.

L'amor seria al seu port
esperant-me, tota blanca.
La vela, de lluny alluny,
cridaria l'arribada
i el vent desfaria en llum
les trenes d'or de la tarda.
-Amor -li diria jo-,
guaita la mar, ampla i clara:
ella m'ha dut al teu port,
ella ens farà companya;
el camí de retornar
serà un petó que s'allarga,
jo llegiré en els teus ulls
tot el que espero i em manca
i el viu del cor serà fresc
com una rosa que es bada.
Tornarem al mateix port
d'on vaig sortir per trobar-te;
Hi tornarem llavimuts
un dia en caient la tarda;
Tu tindràs el cabell pur,
jo, la pell un xic colrada,
i el nostre retorn, el gust
d'una música llunyana.

Mare, si fos mariner,
tot sol amb la meva barca,
iria a cercar l'amor
per mars de somni i rondalla.

Foogy morning

Las siete de la mañana de un día laborable de invierno no suele ser uno de los mejores momentos para hacer fotos, aunque a veces puede que te encuentres en la estación de tren de tu pueblo, haya una niebla bastante tentadora, lleves la cámara encima (esto no es nada raro en mi caso...) y todavía no se te hayan congelado los dedos como para no poder ni disparar. En estas condiciones los resultados pueden ser muy diversos, y la verdad es que no estoy nada descontento con este. Hay varias capturas más, pero tengo que volver a lavar los negativos por problemas con el humectante, los viejos tiempos nunca mueren (no es pedantería, ehhh).


Esta vez es con premeditación y alevosía...