Tornada...

Finalment i després de molt voler-ho i no trobar mai el moment, he tornat a posar en marxa la meva antiga càmara de fotografiar. Tornar a la pel·lícula en blanc i negre, KODAK TX 400 ISO i la Canon EOS 500 em fa recordar els meus inicis en això de la fotografia. Tot el procés que vindrà després al laboratori és una cosa que recomano a tothom que tingui una mínima curiositat per la vida. Submergir el paper al revelador i veure com, poc a poc, va apareixent la imatge com si de màgia es tractés és absolutament impressionant!!! Encara recordo la sensació de quan, per primera vegada, vaig encendre la ampliadora, vaig posar el negtiu i va aparèixer la imatge a la superfície blanca del marginador. Increïble!!!

Sí que és veritat que tot el procés de millora d’imatges (reserves, cremats, tallat i retoc fotogràfic) no és gaire pràctic i actualment és molt més flexible i senzill. Però amb una bona combinació de tradició i modernitat es poden aconseguir resultat molt millor o, si més no, molt més reconfortants per a un mateix.

Us deixo un parell de mostres de fotografies fetes amb negatiu tradicional i passades per l’escànner un cop revelades. La nitidesa, el contrast i l’amor i la passió posats en tots els passos prèvis a l'obtenció de la imatge final són incomparables a les actuals tècniques digitals. Espero que us agradin...
Torre de Collserola, KODAK t-Max 400, revelada en paper Ilford FB 24x30. Vaig fer servir un filtre vermell per resaltar el núvols:


Torre Agbar, KODAK t-Max 400, revelada en paper Ilford FB 24x30. També amb vermell per resaltar el núvols i el contrast de l'edifici del costat dret de la torre i del dibuixos de la pared.

Fins aviat...