Ens llevem a les 6:00 del matí un dissabte qualsevol, dues hores de cotxe fins al Mirador de Gresolet, 4 hores de pujada amb grimpada, ofecs, parades per recuperar forces, gent per tot arreu, boobs inesperats que sempre fan més alegre el camí (comentari per tècnics) i, finalment, arribem a dalt de tot (o això sembla). Dues hores més per baixar, mal als genolls, pedres a les sabates, relliscades a cada pas, el sol que ens va socarrimant en vida i el refugui que sembla no aparèixer mai d'entre els arbres.
Un cop al refugi, els peu en remull a la font, aigua glaçada, fruits secs i tot sembla haver valgut la pena. Realment ha valgut la pena!
Fins la propera!
30.6.08
Pedraforca 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
uuuauuu!
Oi tant que val la pena!
Publicar un comentario