M'acabava de traslladar a la ciutat del gratacels, encara no les tenia totes i no em coneixia la ciutat, al meu pis hi feia un fred acollonant (encara no sabia com anava la calefacció) i era el segon dia que dormia sol al carrer 86. Amb aquest panorama, us podeu imaginar que no em va fer cap gràcia arribar a casa i trobar-me un camió de bombers parat just davant de la porta, amb els "firemen" corrents i cridant amunt i avall... al cap de poc vaig veure que es tractava d'alguna emergència a l'hotel que compartia paret amb casa meva. No se de què es tractava, ni crec que ho sàpiga mai, l'única cosa que puc dir, és que aquesta escena es va repetir gairebé un cop al cada mes fins que vaig marxar! Dubto que cap dia servís d'alguna cosa la presencia dels bombers... això sí, sempre els vaig veure (o sentir) marxar tal i com havien arribat: fent molt soroll amb les sirenes a tota pastilla i supurant orgull americà a tort i a dret!
Almenys la foto va quedar xula...
Fins la propera!
11.7.08
Firemen
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Jo arribo a casa, em trobo això i em cago a sobre! Almenys en vas treure una bona foto, sí senyor :)
Ja ho pots dir ja, de fet és el què vaig fer abans d'agafar la càmera! jajajaja
Molt xula la foto! Jo a Nova York tb vaig viure tres 'moments amb canya'. Un es produïa quan el semàfor es posava verd. En aquell moment multitud de ciclistes envaïen la calçada i començaven a fer piruetes. Quan els cotxes tornaven, s'amagaven, i així succesivament.
L'altre moment, quan caminava per Wall Street. Era el 1987 i la borsa acabava de fotre un catacrack històric. Recordo caminar per darrera del periodista que feia el directe.
Nova York ho té això. Sempre dóna imatges 'astonishing'.
Ostres, aleshores deus estar immortalitzat per alguna tele americana! Això sí que té canya! jejje
Publicar un comentario